Setmana volcànica

La Garrotxa ha estat el colofó final de la meues vacances. Podríem dir que he passat una setmana volcànica: de les muntanyes de tonalitats fosques de la zona volcànica de l'Auvergnia (regió de Le Puy en Velay) he fet cap als paisatges olotins, replets de muntanyes amb forma de con i pedres tosques.

Passejar per la Fageda d'En Jordà, la Vall de Sant Aniol o de Bianya m'ha servit per agafar la darrera alenada abans de retornar a la feina. Si voleu assaborir, des de la distància, l'essència d'aquetes terres garrotxines us recomano de llegir aquest poema de Joan Maragall:

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!