Pel cim de Sant Jeroni
Diuen que és el cor de Catalunya. Des del cim de Sant Jeroni (1224), al capdamunt de la muntanya de Montserrat, s'albira tot el Principat: els Pirineus, les Alberes, el Montseny, Collserola, la Serra del Monsant, el Massís dels Ports...
Dimecres, els primers rajos de sol compensaven la fredor matinera sobre les meues galtes rogenques. En una de les meues "expedicions periodístiques" vaig passar el dia entre agulles de pedra calcària, resseguint el Camí Nou de Sant Jeroni, sender que parteix del monestir i s'enfila fins al punt més alt de la serralada. Una passejada d'hora i mitja, no gaire complicada, i força agraïda per les vistes sobre el paisatge amorf i fantasiós. Un d'aquells llocs per visitar, almenys, una vegada a la vida.
2 comentaris:
Oriol,
Una imatge molt bonica i amb contingut fàl·lic. Sens dubte que t'ho passes molt bé amb la teua feina.
salut,
emigdi
Emigdi, aquesta agulla de forma fàl·lica és la roca del Cavall Bernat, un dels símbols geològics de la muntanya. N'hi ha d'altres amb forma d'elefant, de calavera, de pingüí... és qüestió de posar-hi una mica d'imaginació!
Ànims!
Publica un comentari