Ramon Cabrera sota el plat

De vegades, sota el plat del restaurants s'hi amaguen històries interessants. Em refereixo a allò que es pot llegir a les estovalles individuals de paper que decoren el parament de la taula. Fa unes setmanes, a les estovalles d'una pizzeria del nucli històric de Girona hi vaig trobar un poema enyoradís de Miquel Martí i Pol:

"I tornaré a Girona
quan bufi tramuntana
per perdre'm en silenci
pels vells carreres que enyoro.

I tornaré a Girona
sense esperar que em cridin
amb la tremolor a les cames
i els ulls oberts com llunes.

Serà un dia de somni
quan tornaré a Girona".

L'anècdota es va repetir dissabte passat al Celler la Tosca de Berga, situat a tocar del nucli històric de la població. En aquest cas no es tractava d'un poema sinó d'una història de carlins:

"El celler, en el qual us trobeu, forma part de la casa senyorial anomenada antigament Ca l'Antic o casa Gironella, una de les primeres edificacions que es construïren al camí del Roser i que en temps pretèrits posseí capella i panteó propis." 

Més endavant el text explica que entre 1837 i 1840 Berga es constituí com a capital del Govern Carlí de Catalunya i aquest edifici fou escollit com a seu de la Reial Junta Governativa del Principat. Durant aquests tres anys Ca l'Antic aplegà personatges curiosos i rellevants entre els quals cita el tortosí Ramon Cabrera:

[...] Ca l l'Antic acollí també el singular i excèntric Charles d'Espagnac, el Comte d'Espanya, i encara que per pocs dies, a l'igualment famós i llegendari Comte de Morella i Marquès de Ter, 

en Ramon Cabrera i Griñó, general en cap de les forces carlines. Si el general Urbiztondo i mossèn Torrabella juntament amb el seu seguici l'inauguraren, el generalíssim Cabrera seria l'últim llogater carlí a Casa Gironella".

L'any 1840 el Duc de Vitòria va derrotar els carlins i Cabrera i els seus homes no tingueren altra alternativa que galopar cap a l'exili. 

Ara, Casa Gironella és un edifici que passa força desapercebut, però val la pena visitar-ne el celler, on es troba el restaurant La Tosca, un establiment senzill i força popular a la ciutat (popular en el sentit ampli de la paraula). L'estança guarda l'aire de temps antics, amb parets de pedra i una sola nau amb volta de canó. S'hi serveixen delicioses taules d'embotit, entrepans i sucs de fruita naturals. Hi podeu menjar per un preu mòdic d'entre 15 i 20€.

Si us agrada descobrir restaurants que salvaguardin històries curioses, us recomano de visitar el Cafè de l'Industrie de Carcassone, on l'any 1882 van detenir el bandoler Panxampla (a qui, per cert, alguns historiadors han vinculat al carlisme).