oriol

23 setembre 2009

Ciutats amb mirador


M’agraden les ciutats que pugen i baixen, construïdes sobre el turó i la plana, amb desnivells que donen perspectiva al paisatge, que et permeten sobrevolar les cases i la trama urbana amb la mirada. A Edimburg, per exemple, hi ha dos punts des d’on es pot veure la ciutat des de dalt. El primer és el castell, una fortalesa medieval, des d’on es domina tot l'horitzó. L’edifici —que és alguna cosa més que un castell, però menys que una ciutadella— sobresurt com escarxofat al damunt d’una gran roca volcànica, just al centre de la ciutat. Per la singularitat de la construcció, la història que condensa i les vistes sobre el nucli antic, és un dels monuments turístics d'Escòcia més visitats. Val la pena pujar-hi, encara que el preu de l’entrada no sigui gens popular (15€).
El segon mirador és l’Arthur's Seat, el cim més alt d’una petita serra que s’eleva cap a l’est d’Edimburg, a tocar de la ciutat. Des dels 251 metres, s’obté una de les millors panoràmiques de la zona, amb vistes directes sobre el Parlament Escocès i el Palau Reial. Cal anar-hi cap al tard, just abans de la posta, quan el contrallum rogenc del sol retalla la silueta del castell a l’horitzó. És una caminada popular; molts hi van a córrer, a passejar o a plantar l’objectiu de la càmera. Un lloc de fàcil accés, on s’hi arriba amb només trenta minuts... i alguna esbufegada.

4 comentaris:

Jordi Arrufat ha dit...

La ciutat amb miradors i continues pujades i baixades més espectacular que he conegut mai és sens dubte Alger, la capital d'Algèria, on apart del carrer central (Didouche Mourad) la resta de la ciutat és un continu pujar i baixar, uff uff uff....

Oriol Gracià ha dit...

Hi hauré d'anar. Aquest tipus de ciutats m'encanten. Només hi trobo una pega sana. Tan si et desplaces a peu, com si ho fas en bicicleta sols acabar esllomat. Sí, uff, uff, uff...

Ferran ha dit...

Per mi Nàpols és la ciutat que m'ha frapat més, sobretot per les vistes que tens des d'alguns dels seus turons, increïble badia napolitana, a l'esquerra amb la gran mola del Vesubi i a la dreta amb les tres illes, Ischia (la més alta i gran), Capri (l'Eivissa napolitana) i Pròcida (la més autèntica)

Eva Queralt ha dit...

ohhh, jo també hi havia d'anar i quan ja se m'acabava el temps vaig prioritzar fer cerveses al bar que no pujar fins allà dalt. Quin desastre!
fins aviat

 
oriol Oriol Gracia