oriol

28 desembre 2009

Els viatges d’Ibrahim el tortosí (I)

La revista Sàpiens de gener —que des d’avui ja es pot trobar als quioscos— dedica un reportatge al viatge que el jueu tortosí Ibrahim ibn Ga’qub va fer per l’Europa Central i de l’Est a finals dels segle X. Els seus relats —que per primera vegada deixaren constància escrita de ciutats com Praga i Cracòvia— descobriren “noves” societats en un moment en què els contactes entre al-Àndalus i el centre el continent eren molt poc habituals.
El text, escrit a quatre mans pel politòleg Jordi Arrufat i per mi mateix, és el resultat d’un viatge que ara fa un any ens va portar primer a Còrdova i més tard a la República Txeca, al sud de Polònia i a Ucraïna. Volíem saber més sobre la figura d’aquest jueu nascut vora l’Ebre que va servir el califa cordovès al-Hakam II i per això vam decidir d’anar a trucar portes de centres d’estudis i universitats europees. 
D’una banda, ens atreia la idea d’investigar la vida d’un jueu que treballava sota les ordres d’un musulmà, potser perquè els estereotips generats pel conflicte Palestino-iraelià han acabat contraposant totes dues religions. El cert, però, és que al segle X, jueus i musulmans van apostar per la superació de les barreres tribals i no s’estaren de cooperar en cas de necessitat. D’altra banda, teníem referències de la importància d’Ibrahim en la historiografia de Polònia i Txèquia, però no sabíem ben bé quina n’era l’envergadura fins que a l’Institut d’Estudis Orientals de l’Acadèmia de Ciències de la República de Txèquia ens van explicar que a meitat dels anys noranta s’havia organitzat una trobada d’historiadors per analitzar, en exclusiva, la figura d’aquest jueu tortosí.
Arran de la publicació del reportatge a la revista Sàpiens, em sembla interessant de dedicar diversos apunts sobre el periple que mil anys després d’Ibrahim vam emprendre Jordi i jo per alguns dels territoris on hi havia deixat petjada. I és que si seguir el rastre del jueu ja és de per si curiós, fer-ho al costat d’en Jordi Arrufat és una gran experiència.
Continuarà...

0 comentaris:

 
oriol Oriol Gracia