La revista Sàpiens de gener —que des d’avui ja es pot trobar als quioscos— dedica un reportatge al viatge que el jueu tortosí Ibrahim ibn Ga’qub va fer per l’Europa Central i de l’Est a finals dels segle X. Els seus relats —que per primera vegada deixaren constància escrita de ciutats com Praga i Cracòvia— descobriren “noves” societats en un moment en què els contactes entre al-Àndalus i el centre el continent eren molt poc habituals.
El text, escrit a quatre mans pel politòleg Jordi Arrufat i per mi mateix, és el resultat d’un viatge que ara fa un any ens va portar primer a Còrdova i més tard a la República Txeca, al sud de Polònia i a Ucraïna. Volíem saber més sobre la figura d’aquest jueu nascut vora l’Ebre que va servir el califa cordovès al-Hakam II i per això vam decidir d’anar a trucar portes de centres d’estudis i universitats europees.
D’una banda, ens atreia la idea d’investigar la vida d’un jueu que treballava sota les ordres d’un musulmà, potser perquè els estereotips generats pel conflicte Palestino-iraelià han acabat contraposant totes dues religions. El cert, però, és que al segle X, jueus i musulmans van apostar per la superació de les barreres tribals i no s’estaren de cooperar en cas de necessitat. D’altra banda, teníem referències de la importància d’Ibrahim en la historiografia de Polònia i Txèquia, però no sabíem ben bé quina n’era l’envergadura fins que a l’Institut d’Estudis Orientals de l’Acadèmia de Ciències de la República de Txèquia ens van explicar que a meitat dels anys noranta s’havia organitzat una trobada d’historiadors per analitzar, en exclusiva, la figura d’aquest jueu tortosí.
Arran de la publicació del reportatge a la revista Sàpiens, em sembla interessant de dedicar diversos apunts sobre el periple que mil anys després d’Ibrahim vam emprendre Jordi i jo per alguns dels territoris on hi havia deixat petjada. I és que si seguir el rastre del jueu ja és de per si curiós, fer-ho al costat d’en Jordi Arrufat és una gran experiència.
Continuarà...
