Els viatges d’Ibrahim el Tortosí (IV)

(Aquesta sèrie comença aquí). El viatge de Cracòvia a Oswiecim (Auschwitz, en alemany) va durar una hora i escaig i en arribar-hi em vaig sentir descol·locat. Res era com m’ho havia imaginat. Esperava trobar-hi molts turistes i tot de cartells indicant l’entrada en un camp desolat, amb filats i barraques de fusta. Però l’autobús ens va deixar en un pàrquing gairebé buit, amb poca gent, i envoltat d’arbres gegantins. A més, al tractar-se d'uns antics quarters militars de l'exèrcit polonès ocupats pels nazis, el recinte no tenia aspecte de camp de concentració, almenys com els que ens havien venut a les pel·lícules sobre l’Holocaust. Els edificis eren de maó rogenc —com molt britànics— i els carrers amples i amb gespa coberta per la rosada.

Després de passar un petit espai museïzat, vam creuar la porta amb el famós rètol de forja on es pot llegir “Arbeit macht frei”, és a dir “El treball et farà lliure”. El camp va ser creat el 1940, i al principi només s'hi enviaven presoners polítics polonesos. Durant els anys següents, per encabir la creixent llista de detinguts, el recinte es va ampliar fins a desglossar-se en tres camps principals (Auschwitz I, Auschwitz IIBirkenau i Auschwitz III-Monowitz, ja desaparegut) i 40 subcamps. Tot i que la majoria de deportats van ser jueus europeus (es calcula que hi van ser enviats, com a mínim, 1,1 milions de persones, la majoria de les quals va morir directament a les cambres de gas), també va ser el destí de gairebé 150.000 polonesos, 23.000 gitanos, més de 15.000 presoners de guerra i milers de presoners d'altres nacionalitats i condicions, entreels què també hi havia espanyols i catalans. El que més em va molestar de la visita fou el riure d’alguns turistes que passejaven pel recinte, no sé que hi veien de simpàtic en un espai com aquell.

La visita, però, no va acabar en aquest recinte. Tres quilòmetres més enllà, cap als afores de la ciutat, hi ha el camp d'Auschwitz-Birkenau, una immensitat despullada, amb les vies del tren i l'andana on baixaven els deportats camí de la mort. A Birkenau ja no hi havia casetes victorianes, ni carrers amb gespa i arbres centenaris, sinó barracons de fusta i una mena d’estables per a bestiar reciclats com a dormitoris i latrines. Al fons ressortien les restes dels crematoris. L'horror es palpava a cada racó.

Els altres articles d’aquesta sèrie:

Els viatges d’Ibrahim el Tortosí (I)

Els viatges d’Ibrahim el Tortosí (II)

Els viatges d’Ibrahim el Tortosí (III)